Aquest 25 de març, la pianista Ester Vela va interpretar, a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, un ample tast de "música del segle XXI que emociona", amb peces noves de David Llorens i Guillaumes i la sonoritat malenconiós del piano híbrid .

La pianista i compositora Ester Vela fa gairebé trenta anys que exerceix de música. A banda de molts estudis i premis, té el duet pianístic Vela amb la seva germana Eulàlia des del 1993. El compagina amb altres tasques, com la recerca i la difusió de repertori musical de creació femenina (té una investigació, per exemple, sobre Narcisa Freixas). Aquest abril ha estat a Cuba interpretant diversos concerts amb obres de compositores catalanes.

Sergey Gogolev, a qui coneixia prèviament com a afinador, li va proposar participar en el projecte. Va anar a practicar amb el piano Acouhyb abans del concert; el canvi de sonoritat amb la pedalització diferent requeria una posada en contacte prèvia. Com que ja ho havia sentit anteriorment, el so no la va sorprendre. "Recorda una mica un piano antic, però és clar que suposa un repte per la mecànica del pedal esquerre." Per a ella, la paraula que definiria el so del piano híbrid és "malenconia".

Com era intenció, va ser un programa "atractiu per al públic, que defugia el repertori més conegut i contenia una bona mostra de compositores i compositors vius." El resultat va ser molt plaent. Ester va interpretar Arvö Part, Nadia Boulanger, Zara Levina, Francesc Taverna-Bech, Mercè Torrents, Anna Bonfill, Glòria Villanueva, Marian Márquez, Jordi Vilaprinyó i Azor Piazzola, i va fer l'estrena mundial dels ACOUHYB Studies, de David Llorens i Guillaumes (tenim l'entrevista amb ell més avall), compostos expressament pel doble timbre del piano híbrid.

Van quedar tres assajos amb David Llorens i Guillaumes perquè ell sentís les peces: "sempre és un privilegi poder tenir el compositor per treballar les obres. Crec que la col·laboració va ser molt bona." Li pregunto si té experiències prèvies amb compositors: "en el transcurs de gairebé 30 anys de trajectòria com a pianista he tingut la sort de poder treballar amb múltiples compositors i compositores, i cadascú m'ha aportat coses interessants."

El concert tenia el mateix nom que un llibre de Jane Austen: "Sense & Sensibility". Li pregunto el motiu: "la veritat és que la meva mare era molt fan i vaig pensar que era un títol que expressava el concepte de concert que jo volia comunicar."

Arran del títol, reflexiona sobre la relació entre la música i les emocions: “jo crec que la música és una de les arts que més poder té de tocar l'ànima de la gent i sens dubte ha de poder transmetre emocions de tota mena (no només en el sentit romàntic o apassionades)." Tampoc no aposta per un únic estil musical més unit al factor afectiu: "crec que està bé que hi hagi diferents tendències i estils que coexisteixin. Estic en contra d'unificar les expressions artístiques ja que, en realitat, són un reflex de la personalitat creativa."

Li pregunto per la seva experiència amb la música a nivell més personal: "La música omple la meva vida com a intèrpret, compositora, pedagoga, també com a oient. És una font de comunicació i un pont entre el passat i el futur."

Té esperances, dins del sentit comú (el mercat musical, avui dia, no dóna peu a massa expectatives romàntiques, si bé la passió per la música mai no deixa de proliferar), en el projecte Acouhyb: “és un projecte relativament nou que està generant curiositat i expectació. Veurem com se n'articula la difusió i consolidació."

Està previst que Ester Vela faci més concerts amb el piano híbrid. El següent serà un recital de piano amb Stefan Cassar (tenim un article seu més avall) que tindrà lloc el 4 de novembre. Us hi esperem!

Nadja Bas