El 21 d'octubre, Jasmina Kulaglić va transportar Chopin, Borodin, Glinka i Khachaturian al so de l'ACOUHYB (Acoustic Hybrid Piano) a la Casa Llotja de Barcelona.
Jasmina Kulaglich és una pianista sèrbia que actualment resideix a París i ha gravat per als segells Naxos i Calliope. Ha llançat fa poc el seu nou àlbum "Dumka", amb excel·lents crítiques a tot Europa. Alimentada per les tradicions de l'escola russa de pianistes i de Claudio Arrau, ha actuat com a solista amb diferents orquestres, a molts països, i ha guanyat nombrosos premis internacionals com a pianista.
Després del concert d'aquest 21 d'octubre, em va explicar la seva experiència amb Musical Innovators. Va conèixer l'ACOUHYB a través de les xarxes socials, “on la personalitat de Sergey Gogolev irradia inventiva –diu–. Des del nostre primer contacte, el projecte em va semblar molt interessant. Després de dos anys de comunicació, vam decidir col·laborar”.
La logística sempre és difícil: la Jasmina no va poder provar el piano ACOUHYB fins al martí del concert. “Només hi vaig treballar dues hores. Efectivament, el primer contacte va ser sorprenent, però vaig trobar grans possibilitats en aquesta obertura del so”. Per a ella, l'expressió més curta per descriure l'ACOUHYB seria “piano obert”. “Això pot tenir significats diferents –m'explica–, l'opció sonora, és clar, però potser també l'obertura humana, una aventura de creativitat”.
Va interpretar les Mazurcas op. 7, la Polonesa a ut mineur op. 40 n.° 2, el Valse en do dièse mineur op.64 n.°2 i la Polonaise a La majeur op. 40 n.° 1 de Chopin; Petite Suite, Au couvent, Intermezzo i Mazurka de Borodine; La Séparation i Souvenir d'une Mazurka de Glinka; i Toccata al meu bémol mineur de Khatchaturian. Li han demanat aquest programa diverses vegades des de la publicació del seu CD, que va crear, segons diu,, “unint Chopin, també compositor eslau, amb els compositors russos als quals està dedicat el meu disc”. A més, creu que el so del segon registre de l'ACOUHYB “és molt adequat per a peces romàntiques, no massa ràpides, amb una estructura prou clara per a poder escoltar el timbre de la línia melòdica”.
Potser per endinsar-nos millor en el món de Jasmina hauríem de parlar en el llenguatge de la música en comptes del de les paraules: “A la vida, soc concertista i professora al Pôle Supérieur de París, oberta a joves pianistes professionals. Recentment, gairebé només vaig a concerts; la transmissió pedagògica és bonica, però la transmissió artística es fa magníficament a l'escenari. La música és el centre de la meva vida. Porta l'ésser humà a altres dimensions, més altes, més subtils. Aquí resideix, per mi, el futur de la humanitat: amb l'obertura del cor, amb la benevolència, amb la bellesa i el bé per compartir amb tothom”.
Escoltem, doncs, la seva música, tota la música, i obrim la nostra oïda al so de l’ACOUHYB: “Espero que aquest projecte es desenvolupi, perquè sempre és bo superar els límits i experimentar més enllà del que coneixem des de fa molt de temps.” Molts romàntics volien transcendir el llenguatge parlat per assolir alguna cosa nova, sublim, l'Infinit, que simplement podien sentir. Potser és impossible arribar a l'Absolut –postulaven– però cal intentar-ho, i aquest esforç ens hi aproparà. No sé si van arribar a l'Infinit, però van abastar les emocions humanes com ningú no ho havia aconseguit abans. Avui dia, el seu món és viu a través de la música, d'innovacions com ACOUHYB i de concerts com el de Jasmina.