Aquest 27 de maig, a la Casa Llotja de Barcelona, Myriam Hidber Dickinson va harmonitzar la poesia de la seva flauta amb el so del piano híbrid, que Stefan Cassar va tocar bellament.

Myriam Hidber Dickinson, de Suïssa, és concertista internacional, instructora, organitzadora d'esdeveniments i narradora, i la fundadora del projecte Miss Flauta (www.missflute.ch). Es defineix a si mateixa com una amant de la música: “vaig començar a tocar a una edat primerenca perquè m'ajudava a respirar, però llavors no sabia que es convertiria en una història d'amor que duraria tota la vida i ressonaria en tot el que soc i el que faig”. L'apassiona compartir el seu afecte per la flauta a través de l'ensenyament i l'organització d'esdeveniments. I quan no actua, ensenya ni treballa en una nova història, se la pot trobar passejant per la natura amb el seu amic pelut Max.

Fa aproximadament un any que Sergey es va posar en contacte amb ella a través de Linkedin, preguntant-li si coneixia algun pianista interessat a tocar un piano afinat de manera especial. Al final, va ser Myriam qui va venir a fer un concert acompanyada amb el piano híbrid per Stefan Cassar. “Stefan Cassar i jo vam ser artistes residents a França fa uns anys. Des de llavors, hem fet concerts regulars junts a Suïssa, França i Bulgària.”

Stefan i Myriam van triar junts el repertori que es podia adaptar millor a l'esdeveniment: al piano, a l'ambient, a Barcelona, al costat de la mar… Van interpretar a Clara Schumann, Johannes Brahms, Francis Poulenc, François Borne, Frederic Chopin, Gabriel Fauré, Claude Debussy i Carl Reinecke. “Crec que amb el piano híbrid queden especialment bé les composicions que tenen un so amb l’espectre de colors molt ampli. Especialment la música clàssica romàntica.”

També va caldre veure quin tipus de flauta podia encaixar amb el piano híbrid: “Quan vaig escoltar per primera vegada el so del piano en una breu seqüència de vídeo, vaig saber que la meva flauta metàl·lica no hi encaixaria massa bé, pels sobretons. Així doncs, vaig fer el concert amb una flauta de fusta –excepte Syrinx, la peça solista de C. Debussy, que té matisos similars i un so més càlid–. Amb la flauta de fusta, els sons es poden barrejar molt bé. Sí que de tant en tant havia de canviar l'entonació o el color de les notes individuals mentre tocava. Tanmateix, això és el que fa que la interpretació sigui emocionant, ja que cada to cobra vida pròpia i s'omple encara més de llums i ombres. Les peces, com la iridescència de l'aigua a la llum del sol, van cobrar més vida per a mi.”

“El que em crida especialment l'atenció d'aquesta afinació de piano és la varietat de colors. Em recorda particularment algunes pintures i fotografies. Imagino un concert en què els convidats (de qualsevol edat) pintessin durant l’actuació, o escrivissin un poema. La música podria variar des de la improvisació fins al jazz, el clàssic… Després del concert es mostrarien les pintures, es llegirien poemes. O es podria fer un concert amb una combinació de poemes recitats i pintures combinades amb la música tocada. Aquesta fascinant afinació del piano estimula la imaginació i dona lloc a noves formes molt variades!”.

“Crec que el projecte Acouhyb pot afavorir que la gent torni a escoltar amb més atenció. No sols per a perfeccionar la creació musical; també de cara al costat humà que la música interpel·la amb les seves facetes i sentiments acolorits. I això només serà possible si deixem de percebre la música en blanc i negre. La música pot rentar la pols de les nostres ànimes, però això seria sols un somni si no deixéssim lloc, també, per idees com la d’Acouhyb.”

Quan li pregunto pel que li suggereix el so del Acouhyb, Myriam mostra la seva estreta connexió amb la naturalesa i la poesia. M'ensenya quatre fotografies d'aurores boreals, postes de sol en l'aigua i tonalitats difuminades de taronja, groc, blau, verd… I el poema “Farbenspiel” (“Jocs de colors”), de Sophie Radtke:



Farbenspiel
Zeig´ mir deine Farben.
Versteck´ dich nicht vor dem Licht, das sie sichtbar macht,
nicht vor der Sonne, die sie verwandelt,
ins Spektrum ihrer Fantasie.
Irre nicht durch das Schwarz-Weiss deines Geistes,
die bleiche Natur deiner selbst.
Gib´den Tönen Bedeutung und lasse dich tragen
von den Emotionen, die das Farbenspiel sanft aus dem Schlafe weckt.
Entflieh´in die Vergangenheit, zurück zur Freude, bunt wie ein Kind.
Mische und führe zusammen, was soll sich nie wieder zu trennen.
Erkenne jede Nuance, scheint sie noch so bedeutungslos.
Hoffe, leite und warne dich.
Male und schattiere, doch blende nicht.
Du bist der Zeichner deiner selbst.
Zeig´mir deine Farben,
Versteck´sie nicht.




Jocs de colors
Mostra'm els teus colors
No t'amaguis de la llum que els fa visibles
ni del sol que els transforma,
a l'abast de la teva imaginació.
No vagis pel blanc i negre de la teva ment
la pàl·lida naturalesa de tu mateix.
Dona sentit als tons i deixa't portar
per les emocions que el joc de colors desperta suaument del son.
Escapa del passat, torna a l'alegria, acolorit com un nen.
Barreja i combina allò que no s'hauria de separar mai més.
Reconeix tots els matisos, per insensat que sembli.
Espera, guia i avisa.
Pinta i ombreja, però no enlluernis.
Ets el dibuixant de tu mateix.
mostra'm els teus colors
No els amaguis.