JAZZ AMB UN PEDAL DE NOSTÀLGIA

15 abril 2021. Elena Lasco ofereix al públic una improvisació a partir de temes que ens porten des dels orígens del jazz fins a la música més moderna. Recorre estils molt diversos i sorprèn el públic a mig concert en canviar la sonoritat del piano mitjançant el "Crazy Pedal".
Parlo amb ella uns dies després. M'explica que ella i el Sergey Gogolev es van conèixer a través de les xarxes socials durant el confinament. No recorden qui va contactar primer amb qui, però el cas és que van veure que tenien interessos complementaris en l'univers musical. "És una sort, com a pianista, trobar a un bon afinador en qui puguis confiar, com és el Sergey", diu ella (sense saber que el Sergey ho llegirà).
Elena Lasco és una pianista llicenciada al Conservatori Estatal Txaikovski de Moscou, a l'acadèmia de Gnesin (Moscou), i a l'Acadèmia Musical Superior d'Gnesin, de Moscou, en música clàssica, jazz i pop. Després va crear el seu propi programa musical "Your turn, Artist!", amb èxit, i ara resideix a Barcelona, actuant com a artista convidada en diversos projectes.
Quan el confinament es va suavitzar, ella i el Sergey es van trobar en persona i ell li va explicar el seu projecte amb el Acoustic Hybrid piano. Després de veure alguns vídeos, l’Elena va voler provar de tocar un piano afinat d'aquesta altra manera. "De fet, no em vaig sorprendre quan el vaig tocar per primer cop perquè ja havia vist tants vídeos...", riu.
Així doncs, van acordar el concert. "Com que jo sóc pianista i compositora d'estils molt diferents (jazz, clàssic, experimental...), em sembla molt interessant canviar el so de piano durant una actuació." A més, per a ella, un dels aspectes màgics del concertista és saber mantenir l'atenció del públic a través de la sorpresa. Canviant la roba, canviant l'estil musical, dient alguna cosa... o canviant l'afinació del piano. "És tan fàcil com treure el pedal i l'efecte ja deixa de ser-hi".
Per l’Elena, aquest so és "nostàlgic": "Sona com un piano antic... o potser modern... és difícil de dir. com si estigués destruït, però de manera ben feta. M’agradaria poder incloure aquesta opció de sonoritat a tots els meus concerts a partir d'ara" (això sí, és important que el piano sigui de bona qualitat, perquè es pugui gaudir realment del so).
Tanmateix, “és una sonoritat que no queda bé amb totes les cançons o estils", diu. És perfecte, per exemple, pel jazz antic, el Ragtime. Així doncs, el concert d'Elena comença amb el "Crazy Pedal ", i el treu quan deriva cap als temes de jazz més moderns.
"De fet, només vaig fer servir el pedal uns... vint minuts, potser més... diguem que va ser mig concert. Queda bé, així." L’Elena veu en aquesta sonoritat melancòlica un element meravellós per complementar i enriquir els concerts.
"La idea d'afinar diferent no és nova, però és bo saber que hi ha gent que ho sap fer bé com el Sergey i que ho dóna a conèixer. Jo mateixa havia experimentat amb afinar pianos a l'estil barroc. Tothom tindrà la seva opinió; a uns els agradarà més i a d’altres no tant. Però això és positiu." Perquè manté la música amb vida. Manté el públic despert, atent (potser nostàlgic).
"M'agrada la paraula experimentar. M'apassiona experimentar, i per mi aquest pedal és una possibilitat extra de fer-ho. Sí, el faré servir més. Per “guapa”. Això, per “guapa”. Posa-ho a l'article". Li responc que ho posaré en l'últim paràgraf d’aquest article sobre nostàlgia, bellesa i jazz.

Nadja Bas